Denise Milan
El lenguaje de las piedras
Inauguración
22 de mayo / 18h–21h
Exposición
22 de mayo
- 31 de julio, 2025
Zielinsky se complace en presentar “El lenguaje de las piedras”, primera exposición individual en Barcelona de Denise Milan (1954, São Paulo, Brasil). A lo largo de más de cuarenta años de producción, Milan ha desarrollado una obra cuyo eje está en poner en el centro los elementos minerales. Para la artista, las piedras se convierten en un microcosmos de la naturaleza. Su trabajo está comprometido con la investigación y la escucha del mundo lítico: cuarzos, basaltos, piritas, sodalitas y amatistas emergen en constelaciones escultóricas, dibujos e instalaciones.
En “El lenguaje de las piedras”, Denise Milan presenta “Quartz Codes”, una serie de dibujos en alto relieve sobre superficies de madera que evocan el movimiento de los átomos y moléculas dentro de un cuarzo. Cada forma lleva consigo un nombre, una emoción o un sentimiento –antagónicos o complementarios–, señales que se cruzan: “duda”; círculos sin orden: “caos”; un conjunto de triángulos ascendentes: “felicidad”; un triángulo solitario: “orden”; flechas que convergen: “amor”. Los ideogramas fueron elaborados por Milan en colaboración con el geólogo Darcy Pedro Svisero¹, especialista en minerales. Este lenguaje investigativo desarrollado por la artista, busca capturar de manera poética el tránsito del caos al orden presente en la naturaleza, y revelar las resonancias y reverberaciones inscritas en la materia. Los ideogramas nacen de una escucha, de una imaginación y del intento de coreografiar un lenguaje desconocido.
En “Paraíso perdido”, la artista expande la mirada sobre el universo lítico a través del mundo imaginario. Esta série de fotografías toma como punto de partida un entorno geográfico concreto, la región brasileña de Cairuçu/Paraty, Río de Janeiro. Las imágenes retratan la selva, su vegetación, sus costas bañadas por el Atlántico y las distintas comunidades que habitan la zona. A partir de estas fotografías, la artista ha realizado un proceso de collage que da origen a una serie de nuevos paisajes rasgados. Una tierra distinta emerge de los sedimentos de un pasado geológico marcado por la actividad humana; de las grietas del papel fotográfico brota un color dorado y brillante. Para Milan, el dorado remite al mundo interior, al lugar de la luz, un espacio que nos guía hacia una conciencia más elevada.
En el libro “Mist of the Earth”, Manuela Mena² reflexiona sobre esta serie: “Las fotografías han sido utilizadas en un proceso de metamorfosis para profundizar en la apariencia de las especies y entender la unión íntima que se produce entre el entorno y sus habitantes. La tragedia imparable del progreso para la conservación de la biodiversidad de la Mata Atlántica, entre São Paulo y Río de Janeiro, ha dejado aún en algunas zonas la belleza exuberante de la selva original, que es ahora una ficción, ya que la profanación de esa naturaleza privilegiada y única de América del Sur comenzó en la época de los primeros viajes de explotación colonial del siglo XV”.
Denise Milan es una artista pionera del arte público en Brasil y miembro activo de su difusión en el contexto nacional e internacional. Ha sido invitada a participar en numerosas exposiciones individuales y colectivas, destacando: Bienal de São Paulo, Brasil; MoMA PS1, Nueva York, EEUU; MASP-Museu de Arte de São Paulo, Brasil; Museum of Contemporary Art, Chicago, EEUU; Museum Campus Adler Planetarium, Chicago, EEUU; Wilson Center, Washington D.C., EEUU; Palazzo del Monte Frumentario, Assisi, Italia: MAC-Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo, Brasil; MAM-Museu de Arte Moderna de São Paulo, Brasil; COP22 (Cumbre del clima), Marrakech, Marruecos; Glasstress 2019, Fondazione Berengo Art Space, Murano, Italia (exposición paralela a la Bienal de Venecia).
___
[¹] Darcy Pedro Svisero (1940-2021) fue un investigador y doctor en Ciencias por el Instituto de Geociencias y Astronomía, así como doctor en Geología por la Universidade de São Paulo (USP), Brasil.
[²] Manuela Mena (1940), es una historiadora del arte que ha desempeñado el cargo de jefa de Conservación de Pintura del siglo XVIII y Goya del Museo Nacional del Prado de 2001 a 2018.
Denise Milan
El lenguaje de las piedras
Inauguración
22 de mayo / 18h–21h
Exposición
22 de mayo
- 31 de julio, 2025
Zielinsky is pleased to present “El lenguaje de las piedras” [The Language of Stones], the first solo show in Barcelona by Denise Milan (1954, São Paulo, Brazil). Over more than forty years of artistic practice, Milan has developed a body of work centered on mineral elements. For the artist, stones become a microcosm of nature. Her work is rooted in research and in attuning to the lithic world: quartz, basalt, pyrite, sodalite, and amethyst emerge in sculptural constellations, drawings, and installations.
In “El lenguaje de las piedras”, Denise Milan presents “Quartz Codes”, a series of high-relief drawings on wooden surfaces that evoke the movement of atoms and molecules within quartz. Each form carries a name, an emotion, or a feeling—antagonistic or complementary—intersecting signs: “doubt”; unordered circles: “chaos”; a group of upward triangles: “happiness”; a solitary triangle: “order”; converging arrows: “love.” These ideograms were developed by Milan in collaboration with geologist Darcy Pedro Svisero¹, a mineral specialist. This investigative language, developed by the artist, seeks to poetically capture the transition from chaos to order present in nature, revealing the resonances and reverberations inscribed in matter. The ideograms are born from listening, imagination, and the attempt to choreograph an unknown language.
In “Paraíso perdido”, the artist expands her exploration of the lithic universe through the imaginary world. This series of photographs takes as its starting point a specific geographical environment: the Cairuçu/Paraty region in Rio de Janeiro, Brazil. The images depict the jungle, its vegetation, its Atlantic-bathed coasts, and the diverse communities inhabiting the area. From these photographs, the artist undertook a collage process that gave rise to a series of new, torn landscapes. A different land emerges from the sediments of a geological past marked by human activity; from the cracks in the photographic paper, a brilliant golden color gleams. For Milan, gold refers to the inner world, the place of light, a space that guides us toward a higher consciousness.
In the book Mist of the Earth, Manuela Mena² reflects on this series:“The photographs have been used in a metamorphic process to delve into the appearance of species and to understand the intimate union between the environment and its inhabitants. The unstoppable tragedy of progress for the conservation of the biodiversity of the Atlantic Forest, between São Paulo and Rio de Janeiro, has left in some areas the still-exuberant beauty of the original jungle, which is now a fiction, as the desecration of that privileged and unique nature of South America began with the earliest colonial exploitation voyages of the 15th century.”
Denise Milan is a pioneer of public art in Brazil and an active participant in promoting it nationally and internationally. She has been invited to numerous solo and group exhibitions, including: the São Paulo Biennial, Brazil; MoMA PS1, New York, USA; MASP–Museu de Arte de São Paulo, Brazil; Museum of Contemporary Art, Chicago, USA; Museum Campus Adler Planetarium, Chicago, USA; Wilson Center, Washington D.C., USA; Palazzo del Monte Frumentario, Assisi, Italy; MAC–Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo, Brazil; MAM-Museu de Arte Moderna de São Paulo, Brazi; COP22 (Climate Summit), Marrakech, Morocco; and Glasstress 2019, Fondazione Berengo Art Space, Murano, Italy (a collateral event of the Venice Biennale).
___
[¹] Darcy Pedro Svisero (1940–2021) was a researcher and PhD in Science from the Institute of Geosciences and Astronomy, as well as a PhD in Geology from the University of São Paulo (USP), Brazil.
[²] Manuela Mena (1940) is an art historian who served as Head of 18th-Century Painting and Goya Conservation at the Museo Nacional del Prado from 2001 to 2018.
Denise Milan
El lenguaje de las piedras
Inauguración
22 de mayo / 18h–21h
Exposición
22 de mayo
- 31 de julio, 2025
Zielinsky es complau a presentar “El llenguatge de les pedres”, la primera exposició individual a Barcelona de Denise Milan (1954, São Paulo, Brasil). Al llarg de més de quaranta anys de trajectòria artística, Milan ha desenvolupat una obra centrada en els elements minerals. Per a l’artista, les pedres esdevenen un microcosmos de la natura. La seva obra està compromesa amb la investigació i l’escolta del món lític: quarsos, basalts, pirites, sodalites i ametistes emergeixen en constel·lacions escultòriques, dibuixos i instal·lacions.
A “El llenguatge de les pedres”, Denise Milan presenta “Quartz Codes”, una sèrie de dibuixos en alt relleu sobre superfícies de fusta que evoquen el moviment dels àtoms i molècules dins d’un quars. Cada forma porta un nom, una emoció o un sentiment—antagònics o complementaris—, senyals que es creuen: “dubte”; cercles desordenats: “caos”; un conjunt de triangles ascendents: “felicitat”; un triangle solitari: “ordre”; fletxes que convergeixen: “amor”. Aquests ideogrames van ser desenvolupats per Milan en col·laboració amb el geòleg Darcy Pedro Svisero¹, especialista en minerals. Aquest llenguatge d’investigació desenvolupat per l’artista busca capturar poèticament el trànsit del caos cap a l’ordre present a la natura, i revelar les ressonàncies i reverberacions inscrites en la matèria. Els ideogrames neixen de l’escolta, de la imaginació i de l’intent de coreografiar un llenguatge desconegut.
A “Paraíso perdido”, l’artista amplia la seva mirada sobre l’univers lític a través del món imaginari. Aquesta sèrie de fotografies parteix d’un entorn geogràfic concret: la regió brasilera de Cairuçu/Paraty, a Rio de Janeiro. Les imatges retraten la selva, la seva vegetació, les seves costes banyades per l’Atlàntic i les diferents comunitats que habiten la zona. A partir d’aquestes fotografies, l’artista ha dut a terme un procés de collage que dóna lloc a una sèrie de nous paisatges esquinçats. Una terra diferent emergeix dels sediments d’un passat geològic marcat per l’activitat humana; de les escletxes del paper fotogràfic brolla un color daurat i brillant. Per a Milan, el daurat remet al món interior, al lloc de la llum, un espai que ens guia cap a una consciència més elevada.
Al llibre Mist of the Earth, Manuela Mena² reflexiona sobre aquesta sèrie: “Les fotografies han estat utilitzades en un procés de metamorfosi per aprofundir en l’aparença de les espècies i entendre la unió íntima que es produeix entre l’entorn i els seus habitants. La tragèdia imparable del progrés per a la conservació de la biodiversitat de la Mata Atlàntica, entre São Paulo i Rio de Janeiro, ha deixat encara en algunes zones la bellesa exuberant de la selva original, que ara és una ficció, ja que la profanació d’aquesta natura privilegiada i única de Sud-amèrica va començar en l’època dels primers viatges d’explotació colonial del segle XV.”
Denise Milan és una artista pionera de l’art públic al Brasil i una participant activa en la seva difusió tant en l’àmbit nacional com internacional. Ha estat convidada a nombroses exposicions individuals i col·lectives, entre les quals destaquen: Biennal de São Paulo, Brasil; MoMA PS1, Nova York, EUA; MASP–Museu d’Art de São Paulo, Brasil; Museum of Contemporary Art, Chicago, EUA; Museum Campus Adler Planetarium, Chicago, EUA; Wilson Center, Washington D.C., EUA; Palazzo del Monte Frumentario, Assís, Itàlia; MAC–Museu d’Art Contemporani de la Universitat de São Paulo, Brasil; MAM–Museu d’Art Modern de São Paulo, Brasil; COP22 (Cimera del clima), Marràqueix, Marroc; Glasstress 2019, Fondazione Berengo Art Space, Murano, Itàlia (exposició paral·lela a la Biennal de Venècia).
___
[¹] Darcy Pedro Svisero (1940–2021) fou un investigador i doctor en Ciències per l’Institut de Geociències i Astronomia, així com doctor en Geologia per la Universitat de São Paulo (USP), Brasil.
[²] Manuela Mena (1940) és una historiadora de l’art que va exercir com a cap de Conservació de Pintura del segle XVIII i Goya del Museo Nacional del Prado del 2001 al 2018.
