GDA
Perquirere

Inauguración
6 de noviembre / 19h-21h

Exposición
6 de noviembre, 2025
- 23 de enero, 2026

Zielinsky Barcelona

 

Zielinsky acoge en su espacio de Barcelona a la GDA – Galeria de Artistas, presentando la exposición “Perquirere”, que reúne obras de Carolina Cordeiro, Bruno Baptistelli, Juliana dos Santos, Manauara Clandestina y Wisrah C. V. da R. Celestino.

________

Buscar por toda parte
Por Bruno Baptistelli. Octubre de 2025.

La presente muestra reúne prácticas diversas de artistas nacidas, nacides y nacidos en Brasil que, en sus procesos, reafirman el compromiso con sus investigaciones.

En sus cuatro años de existencia, la GDA ha valorado la obra de artistas que han ampliado categorizaciones comúnmente utilizadas en el arte occidental –como el conceptualismo, la abstracción y la representación–, envueltas por una fuerza política decolonial.

Todas las artistas que participan en Perquirere han tenido o tienen vínculo con la galería y presentan, en Barcelona, una producción que escapa de los estereotipos de la llamada brasilidad.

Realizar esta colaboración con Zielinsky y “ocupar” la sede de la galería en Barcelona refuerza las afinidades entre los programas de ambos proyectos y profundiza la misión de la GDA de afirmar el pensamiento y la práctica de brasileires en el mundo.

Si inicialmente el recorte curatorial se centró en la investigación de cada artista participante, fue inevitable, sin embargo, que surgieran asociaciones formales y/o conceptuales tanto en la selección de las obras como en el proceso de montaje de la exposición.

///
Bruno Baptistelli, socio fundador de la GDA, presenta obras representativas de su producción –que frecuentemente involucra operaciones conceptuales en las que cuestiona los signos y sus significados. “Bandera Afrobrasileña (en diálogo con David Hammons) – 2ª versión” utiliza los colores de la bandera panafricana en sustitución de los colores de la bandera brasileña, originalmente ligados a la colonización portuguesa.

En las obras de la “serie T”, el artista utiliza el color negro –presente también en la bandera como simbolismo del pueblo negro–, mediante el uso de pintura acrílica y carbón. Baptistelli realiza variaciones de los elementos constructivos de la letra en cuestión, observando también su potencia formal y estructural. Además, la letra alude al reciente cambio en su apellido, hoy legalmente Battistelli.

///
El zinc se ha convertido en uno de los materiales más recurrentes en la práctica de Carolina Cordeiro, socia fundadora de la GDA, en los últimos seis años. Durante este período, la artista ha realizado desde trabajos instalativos hasta objetos y dibujos. La elección del material por parte de Cordeiro parte principalmente de la observación de su presencia en las letras de samba y en la arquitectura vernácula del siglo XX.

En las obras aquí presentadas, la artista utiliza el metal como línea en dos proposiciones distintas. En “Sin título” (2025), el zinc ocupa el espacio a partir de pliegues y torsiones que Carolina realiza con las manos, formando pequeñas esculturas que a veces se equilibran en sus propias estructuras, y otras veces se apoyan en la arquitectura del espacio expositivo. Estos objetos parecen así proponer un nuevo alfabeto, con caracteres propios de sus formas.

En otra serie de obras que la artista presenta, Cordeiro realiza dibujos a partir de la incisión del zinc sobre superficies de papel, evocando más el uso de la línea en las costuras y en la producción textil.

///
En los últimos años, Juliana dos Santos ha dedicado gran parte de su investigación al estudio del color azul de la flor Clitoria ternatea, como posibilidad del color entendido como experiencia sensible en el proceso de expansión de los sentidos. Su investigación se desarrolla en la intersección entre arte, historia y educación, con interés en la manera en que artistas negrxs se han involucrado en prácticas que abordan los límites de la representación.

Uno de los aspectos que aparecen en sus obras con el uso de la flor es la acción del tiempo sobre este pigmento orgánico. En “Sin título (serie experiencia azul)” (2020), vemos la materia ya en un proceso avanzado de oxidación, donde el azul casi ha desaparecido de la superficie de la obra. En “Sin título” (2025), una de las últimas piezas producidas por la artista, Dos Santos retoma el procedimiento proveniente de sus trabajos previos con el uso de la acuarela.

///
La práctica de Manauara Clandestina está marcada por los desplazamientos. El nombre que adopta como artista ya anuncia las fuerzas que orientan su trabajo: Manauara evoca el territorio de origen (Manaus – Amazonas, Brasil) y la travesía; Clandestina señala las violencias del borramiento identitario, pero también la fuerza creativa de la migración y el tránsito.

Sus obras parten de experiencias personales y colectivas para elaborar crónicas sobre la travestilidad en sus múltiples dimensiones –como identidad, existencia política y fabulación radical. En la serie “Por enquanto 35”, la artista retrata travestis y mujeres trans brasileñas y latinoamericanas de diversas edades, reflexionando sobre la actual expectativa de vida de esta población en Brasil: 35 años.

///
Wisrah C. V. da R. Celestino investiga las estructuras remanentes del proyecto colonial transatlántico, con foco en la crítica institucional, el lenguaje y la “objetualidad”.

En “T”, Celestino presenta un termómetro que indica la temperatura interna del espacio expositivo, y en “Hometown”, un reloj ajustado al huso horario de su ciudad natal: Buritizeiro – Minas Gerais, Brasil.

Wisrah opta por no ofrecer explicaciones directas sobre su obra. Esta elección no nace de la ironía ni de la arrogancia, sino de una postura que valora la apertura interpretativa. Su trabajo contiene significados, sí, pero estos no son fijos ni totalmente determinados: permanecen en suspensión, disponibles a la lectura de cada espectador.

Más que conducir la interpretación, Celestino se interesa por crear un espacio donde puedan surgir otras lecturas. Se trata también de un ejercicio deliberado de renunciar al control sobre la narrativa de su propia producción, permitiendo que la obra exista de forma más autónoma en el encuentro con el otro.

GDA
Perquirere

Opening
November 6 / 7–9pm

Exhibition
November 6, 2025
- January 23, 2026

Zielinsky Barcelona

 

Zielinsky hosts in its Barcelona space the GDA – Galeria de Artistas, presenting the exhibition “Perquirere”, which brings together works by Carolina Cordeiro, Bruno Baptistelli, Juliana dos Santos, Manauara Clandestina, and Wisrah C. V. da R. Celestino.

Searching Everywhere
By Bruno Baptistelli. October 2025.

This exhibition brings together diverse practices by artists born in Brazil who, through their processes, reaffirm their commitment to ongoing artistic research.

Throughout its four years of existence, GDA has valued the work of artists who have expanded categories commonly used in Western art –such as conceptualism, abstraction, and representation–, all enveloped by a decolonial political force.

All the artists participating in “Perquirere” have had, or currently have, an ongoing relationship with the gallery, and present in Barcelona a body of work that resists the stereotypes of so-called “Brazilianness”.

Establishing this collaboration with Zielinsky and “occupying” the gallery’s Barcelona headquarters reinforces the affinities between the programs of both projects and deepens GDA’s mission to affirm the thought and practice of Brazilians around the world.

If at first the curatorial framework focused on the individual research of each participating artist, it was inevitable, however, that formal and/or conceptual associations would emerge –both in the selection of works and in the exhibition’s installation process.

///
Bruno Baptistelli, co-founder of GDA, presents representative works from his practice –which often involves conceptual operations in which he questions signs and their meanings. “Afro-Brazilian Flag (in dialogue with David Hammons) – 2nd version” employs the colors of the Pan-African flag as a replacement for those of the Brazilian flag, originally tied to Portuguese colonization.

In the works from the T series, the artist uses black –also present in the flag as a symbol of Black people– through the use of acrylic paint and charcoal. Baptistelli creates variations of the constructive elements of the letter itself, also observing its formal and structural potency. Furthermore, the letter alludes to the recent change in his surname, now legally Battistelli.

///
Zinc has become one of the most recurring materials in the practice of Carolina Cordeiro, co-founder of GDA, over the past six years. During this time, the artist has created works ranging from installations to objects and drawings. Cordeiro’s choice of material stems mainly from observing its presence in samba lyrics and vernacular architecture of the 20th century.

In the works presented here, the artist uses metal as a line in two distinct propositions. In “Untitled” (2025), zinc expands into space through folds and twists that Carolina performs by hand, forming small sculptures that sometimes balance on their own structures and at other times lean against the architecture of the exhibition space. These objects seem to propose a new alphabet, with characters that emerge from their own forms.

In another series presented here, Cordeiro makes drawings by incising zinc onto paper surfaces, evoking the use of line in sewing and textile production.

///
In recent years, Juliana dos Santos has devoted much of her research to the study of the blue pigment derived from the Clitoria ternatea flower, exploring color as a sensitive experience in the process of expanding perception. Her research develops at the intersection of art, history, and education, with an interest in how black artists have engaged in practices to address the limits of representation.

One of the aspects that appears in her work through the use of the flower is the action of time upon this organic pigment. In “Untitled (Blue Experience Series)” (2020), the material is already in an advanced process of oxidation, where blue almost disappears from the surface of the work. In “Untitled” (2025), one of her most recent pieces, Dos Santos revisits a procedure derived from her previous works using watercolor.

///
The practice of Manauara Clandestina is marked by displacement. The name she adopts as an artist already reveals the forces that guide her work: Manauara evokes her territory of origin (Manaus – Amazonas, Brazil) and the act of crossing; Clandestina points to the violences of identity erasure but also to the creative power of migration and transit.

Her works stem from personal and collective experiences to craft chronicles of travestility in its multiple dimensions –as identity, political existence, and radical fabulation. In the series “Por enquanto 35”, the artist portrays Brazilian and Latin American travestis and trans women of various ages, reflecting on the current life expectancy of this population in Brazil: 35 years.

///
Wisrah C. V. da R. Celestino investigates the remaining structures of the transatlantic colonial project, focusing on institutional critique, language, and “objectuality.”

In “T”, Celestino presents a thermometer indicating the internal temperature of the exhibition space, and in “Hometown”, a clock set to the time zone of his hometown: Buritizeiro – Minas Gerais, Brazil.

Wisrah chooses not to offer direct explanations of their work. This decision arises not from irony or arrogance but from a position that values interpretive openness. Their work indeed carries meanings, but they are neither fixed nor fully determined –they remain suspended, available to each viewer’s reading.

More than guiding interpretation, Celestino is interested in creating space for other readings to emerge. It is also a deliberate exercise in relinquishing control over the narrative of their own production, allowing the work to exist more autonomously in encounter with the other.

GDA
Perquirere

Inauguració
6 de novembre / 19h-21h

Exposició
6 de novembre, 2025
- 23 de gener de 2026

Zielinsky Barcelona

 

Zielinsky acull al seu espai de Barcelona la GDA – Galeria de Artistas, presentant l’exposició Perquirere”, que reuneix obres de Carolina Cordeiro, Bruno Baptistelli, Juliana dos Santos, Manauara Clandestina i Wisrah C. V. da R. Celestino.

Buscar per tot arreu
Per Bruno Baptistelli. Octubre 2025.

Aquesta exposició reuneix pràctiques diverses d’artistes nascudes, nascutes i nascuts al Brasil que, a través dels seus processos, reafirmem el compromís amb la investigació artística.

Al llarg dels seus quatre anys d’existència, la GDA ha valorat la obra d’artistes que han ampliat categories comunament utilitzades a l’art occidental –com el conceptualisme, l’abstracció i la representació–, totes envoltades per una força política decolonial.

Totes les artistes participants a “Perquirere” han tingut o tenen relació amb la galeria i presenten a Barcelona un corpus d’obres que escapa dels estereotips de la denominada brasilitat.

Aquesta col·laboració amb Zielinsky i “ocupar” la seu de la galeria a Barcelona reforça les afinidades entre els programes d’ambdós projectes i aprofundeix la missió de la GDA d’afirmar el pensament i la pràctica de persones del Brasil arreu del món.

Si inicialment el marc curatorial es centrava en la investigació de cada artista participant, va ser inevitable que sorgissin associacions formals i/o conceptuals tant en la selecció de les obres com en el procés de muntatge de l’exposició.

///
Bruno Baptistelli, cofundador de la GDA, presenta obres representatives de la seva pràctica –que sovint impliquen operacions conceptuals en què qüestiona els signes i els seus significats. “Bandera Afrobrasileira (en diàleg amb David Hammons) – 2a versió” utilitza els colors de la bandera panafricana com a substitució dels colors de la bandera brasilera, originalment vinculats a la colonització portuguesa.

En les obres de la “sèrie T”, l’artista utilitza el color negre –present també a la bandera com a símbol del poble negre– a través de pintura acrílica i carbó. Baptistelli crea variacions dels elements constructius de la lletra, observant també la seva potència formal i estructural. A més, la lletra al·ludeix al recent canvi del seu cognom, ara legalment Battistelli.

///
El zinc s’ha convertit en un dels materials més recurrents en la pràctica de Carolina Cordeiro, cofundadora de la GDA, durant els últims sis anys. Durant aquest període, l’artista ha realitzat des d’instal·lacions fins a objectes i dibuixos. L’elecció del material per part de Cordeiro parteix principalment de l’observació de la seva presència en lletres de samba i en l’arquitectura vernacular del segle XX.

En les obres aquí presentades, l’artista utilitza el metall com a línia en dues propostes diferents. A “Sense títol” (2025), el zinc ocupa l’espai a partir de plecs i torsions que Carolina realitza amb les mans, formant petites escultures que a vegades es mantenen equilibrades per elles mateixes i altres cops es recolzen en l’arquitectura de l’espai expositiu. Aquests objectes semblen proposar un nou alfabet, amb caràcters derivats de les seves pròpies formes.

En una altra sèrie d’obres que l’artista presenta, Cordeiro realitza dibuixos incisant el zinc sobre superfícies de paper, evocant l’ús de la línia en la costura i la producció tèxtil.

///
En els darrers anys, Juliana dos Santos ha dedicat gran part de la seva recerca a l’estudi del pigment blau derivat de la flor Clitoria ternatea, explorant el color com a experiència sensible en el procés d’expansió dels sentits. La seva recerca es desenvolupa en la intersecció entre art, història i educació, amb interès en com artistes negres s’han implicat en pràctiques que aborden els límits de la representació.

Un dels aspectes que apareix en la seva obra mitjançant l’ús de la flor és l’acció del temps sobre aquest pigment orgànic. A “Sense títol (Sèrie Experiència Blava)” (2020), el material ja es troba en un procés avançat d’oxidació, on el blau gairebé desapareix de la superfície de l’obra. A “Sense títol” (2025), una de les seves peces més recents, Dos Santos recupera un procediment derivat de les seves obres anteriors amb aquarel·la.

///
La pràctica de Manauara Clandestina està marcada pels desplaçaments. El nom que adopta com a artista ja revela les forces que guien la seva obra: Manauara evoca el territori d’origen (Manaus – Amazonas, Brasil) i la travessia; Clandestina assenyala les violències de l’esborrament identitari però també la força creativa de la migració i el trànsit.

Les seves obres parteixen d’experiències personals i col·lectives per elaborar cròniques sobre la travestilidad en les seves múltiples dimensions –com identitat, existència política i fabulación radical. A la sèrie “Por enquanto 35”, l’artista retrata travestis i dones trans brasileres i llatinoamericanes de diverses edats, reflexionant sobre l’esperança de vida actual d’aquesta població al Brasil: 35 anys.

///
Wisrah C. V. da R. Celestino investiga les estructures remanents del projecte colonial transatlàntic, centrant-se en la crítica institucional, el llenguatge i la “objectualitat”.

A “T”, Celestino presenta un termòmetre que indica la temperatura interna de l’espai expositiu, i a “Hometown”, un rellotge ajustat al fus horari de la seva ciutat natal: Buritizeiro – Minas Gerais, Brasil.

Wisrah decideix no oferir explicacions directes sobre la seva obra. Aquesta decisió no neix de la ironia ni de l’arrogància, sinó d’una postura que valora l’obertura interpretativa. La seva obra conté significats, però no són ni fixos ni totalment determinats: romanen en suspensió, disponibles per a la lectura de cada espectador.

Més que conduir la interpretació, Celestino s’interessa a crear un espai on puguin sorgir altres lectures. També es tracta d’un exercici deliberat de renunciar al control sobre la narrativa de la seva pròpia producció, permetent que l’obra existeixi de manera més autònoma en l’encontre amb l’altre.